20. März 2018 · Kommentare deaktiviert für Open Arms Chronik auf ara.cat · Kategorien: Italien, Spanien · Tags: , ,

ara.cat | 20.03.2018

Viatge al Mediterrani, la frontera més perillosa

Un equip de l’ARA s’embarca a l’Open Arms, un vaixell de rescat de refugiats al Mediterrani Central. Volem explicar les històries dels nàufrags i com és la feina quotidiana dels voluntaris de l’ONG badalonina a la frontera més letal del planeta.

CRISTINA MAS i XAVIER BERTRAL
A bord de l’Open Arms

DIA 9: 20/03/2018
Esperant la decisió del jutge al port de Pozzallo
Pozzalo (Sicília)


21:01 Els moments més dramàtics de l’última expedició del vaixell de rescat ‚Open Arms‘


14:35 Ens heu preguntat

Joan Joseph Potser es una bestiesa, però per què no desembarquen en territori espanyol i així posen entre les cordes el govern espanyol?

Enviats especials de l’ARA L’Open Arms trigaria quatre dies en arribar de la zona de rescat a Espanya, i quatre dies més en tornar. El vaixell no està preparat per alimentar i protegir del fred a la gent embarcada. La prioritat és portar-los al port segur més proper que els accepti, i això es fa sempre d’acord amb el centre de rescat marítim de Roma, que és qui coordina tot l’operatiu.


13:29 El capità Marc Reig s’adreça a la premsa

El capità Marc Reig s’ha adreçat a la premsa que s’ha desplaçat al port de Pozzallo. „Sempre he actuat d’acord amb les normes i els codis internacionals vigents, per garantir i salvaguardar les vides humanes al mar i els drets dels nàufrags rescatats“. Reig ha assegurat que sempre va seguir les instruccions del centre de coordinació de rescats marítims de Roma. El capità ha relatat com després de rebre un missatge d’INMARSAT, una crida general de socors a totes les embarcacions, i una trucada del centre de Roma indicant la posició de la pastera, les llanxes de rescat es van adreçar a la posició. I també que en mig del rescat una patrullera Líbia es va interferir i va amenaçar de mort els voluntaris si no els lliuraven les dones i les criatures que ja havien posat en seguretat a bord de les llanxes. „Aquestes persones es trobaven en territori europeu i per tant entregar-les hauria suposat una devolució en calent col·lectiva a un estat no signant de la convenció de Ginebra“, ha dit Reig.


13:25 Ens heu preguntat

Xavier Armengol Hola, felicitats per la feina. Després de les recents cròniques, m’he decidit a ser voluntari. Quins passos he de seguir? Quins son els requisits? Gràcies.

Enviats especials de l’ARA Gràcies! Has d’escriure un correu a voluntaris@proactivaopenarms.org. Et respondran amb tota la informació.


12:38 Solidaritat amb l’equip de l“Open Arms‘

XAVIER BERTRAL

Una parella britànica s’ha apropat a l“Open Arms‘ per portar una bossa amb fruita i oli d’oliva a la tripulació que queda al vaixell. Fa uns anys van comprar un terreny a Sicília i han intentat posar en marxa un projecte de teràpia per a nens i nenes refugiats amb cavalls i ases, però la burocràcia italiana no els ha permès encara posar-lo en marxa. S’ofereixen a la tripulació per ajudar en tot el que puguin.


12:15 Ens heu preguntat

Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya Què passa quan pugen 100 o 200 persones a bord? Quins protocols hi ha? Com s’organitzen en un espai relativament petit? Com es prioritza l’atenció? La sanitària? El menjar? El fred? La roba? Quines altres atencions calen?

Enviats especials de l’ARA Els nàufrags rescatats pugen a bord de l’Open Arms en grups de 15 o 20, que van fent viatges des de la pastera (on estan assegurats amb armilles salvavides) fins al vaixell. A bord, els voluntaris estan distribuïts en diferents zones de la coberta fent un circuït. Dos els ajuden a pujar des de la llanxa. Uns metres més endavant, un voluntari els ajuda a dutxar-se amb una mànega per treure’s les restes de combustible (la barreja de la gasolina de la pastera que habitualment cau dels dipòsits amb l’aigua de mar provoca una reacció química que causa greus cremades a la pell). Un altre voluntari els lliura un pijama sec. A continuació l’equip mèdic fa un primer triatge: avalua ràpidament el seu estat, els identifica amb un braçalet amb un número i registra el nom, l’edat i la nacionalitat que declaren. Després uns altres voluntaris els donen una manta, una ampolla d’aigua i una barreta energètica. Els situen asseguts a la coberta separant les dones i criatures, que queden en una part reservada darrere d’un canyís. Estan protegits del fred, la pluja i les onades amb unes lones. Al taller de la coberta, una zona més calenta, es pot fer una atenció mèdica d’urgència si hi ha algun cas greu. En aquestes condicions (sobretot si fa mala mar) no hi haurien de passar gaires hores. Cal tenir en compte que normalment s’han passat tota la nit al mar i tenen fred, deshidratació i en alguns casos també desnutrició. En el cas del rescat de dijous, com que el centre de coordinació de rescats de Roma no donava a l’Open Arms un port segur on desembarcar, els 218 refugiats es van passar 24 hores al vaixell, fins que rebre autorització per anar al port de Pozzallo.


10:07 Preparant un comunicat de premsa

El capità, Marc Reig, s’adreçarà a la premsa que s’ha desplaçat fins al port de Pozzallo per fer un comunicat. El cas de l’Open Arms ha generat una gran expectació mediàtica a Itàlia. A més, tot l’equip continua treballant amb els advocats la defensa jurídica. Els diaris estan publicant les informacions de la fiscalia i recorden que el jutge de Catània té deu dies, a comptar des d’avui, per decidir si ratifica la incautació preventiva de l’embarcació. Una altra jutge, a Ragusa, ha ratificat la confiscació dels mòbils de la cap de missió, Anabel Montes, i el capità, Marc Reig. La capitaneria els va requisar els telèfons diumenge. Mentre, els mariners que continuen a bord de l’Open Arms treballen en tasques de manteniment del vaixell.


9:33 Ens heu preguntat

Isabel Molins Cisa Hola. Esteu bé? Què podem fer? Som una petita organització del Garraf. Ja hem organitzat alguna mobilització ciutadana i també vàrem recollir roba per enviar. Col·laborem econòmicament amb Open Arms i amb SOS refugiats. Ara ja ens estén organitzant per fer una mobilització a nivell europeu el 20 de juny, dia mundial dels refugiats. Podem fer alguna cosa, ara mateix, per ajudar-vos?

Enviats especials de l’ARA La tripulació a bord de l’Open Arms està tranquil·la i molt segura de com ha actuat, però també preocupada per la gravetat de les acusacions del procediment judicial obert a Itàlia per tràfic i associació criminal. El que demana l’ONG en aquests moment és tenir el màxim ressò possible, a part del suport econòmic. El hashtag #FreeOpenArms ha sorgit de manera espontània a les xarxes socials, segons ens comenta l’equip de premsa.


DIA 7: 19/03/2018
L’Open Arms, immobilitzat
Pozzalo (Sicília)

23:35 Els responsables d’Open Arms s’enfronten a un màxim de 15 anys de presó i 15.000 € de multa per cada migrant

Una pena d’entre 5 i 15 anys de presó i una multa de 15.000 euros per cadascun dels migrants que van desembarcar a Itàlia, un total de 216 persones. Això és al que s’exposen els tres responsables de la missió 43 de l’ Open Arms, investigats per dues fiscalies sicilianes per tràfic de persones i associació criminal. El vaixell està immobilitzat preventivament a l’espera de la decisió que prengui el jutge en el termini de deu dies. “No m’havia trobat mai amb unes acusacions tan greus”, explicava ahir a l’ARA Rosa Emanuele Lo Faro, una de les advocades italianes que ha assumit la defensa, després de reunir-se amb la cap de la missió, Anabel Montes, i el capità, Marc Reig, a bord de l’ Open Arms. El tercer investigat és Gerard Canals, coordinador de l’ONG. El procediment es va obrir dissabte després que l’ Open Arms desembarqués a Itàlia 216 refugiats que va rescatar dijous en aigües internacionals, davant les costes de Líbia.

Itàlia també qüestiona que l’ Open Arms demanés permís a Itàlia per desembarcar els nàufrags en lloc de fer-ho al port de Malta, que era més a prop, encara que Malta no té centre de recepció de refugiats i fa anys que ja no n’accepta, després de l’arribada de més de 9.000 migrants. Tot plegat ha generat una gran atenció mediàtica, dues setmanes després de les eleccions legislatives en què la immigració va ser al centre de la campanya i la ultradreta ha fet un salt electoral amb el discurs d’“els italians primer”.

Arguments de la defensa

El principal argument de la defensa és que Roma havia assumit el rescat, perquè havia rebut la trucada d’alerta de l’embarcació en perill i havia senyalat les coordenades a l’ Open Arms. “Quan els migrants ja estaven a bord de les llanxes de rescat, que tenen pavelló espanyol, no podien delegar en els guardacostes libis el rescat, perquè hauria sigut una expulsió en calent de possibles demandants d’asil, cosa que és un delicte”, argumenta l’advocada. Líbia no té un centre de coordinació de rescats reconegut internacionalment, i si el tingués s’hauria d’encarregar del salvament marítim a la seva zona, no només de les pasteres sinó de tots els vaixells que hi naveguessin. La Fiscalia de Ragusa, a més, ha confiscat els mòbils de Reig i Montes.

Com una pinya i segurs del que han fet. Així encara l’equip de la missió 43 de l’ Open Arms la difícil situació que s’han trobat a Itàlia. Els socorristes, patrons, mariners, sanitaris i el cuiner estaven preparats per estar dues setmanes al vaixell de l’ONG badalonina per salvar vides al Mediterrani Central, però ahir se’n van haver de tornar cap a casa abans d’hora, després que l’embarcació fos confiscada preventivament per les autoritats i quedés retinguda al port de Pozzallo, al sud de Sicília.

Els voluntaris tornen a casa

La tradicional fotografia de grup de l’equip -els relleus a l’Open Arms es fan cada quinze dies- va ser la primera amb una pancarta: “ Sea rescue is not a crime. #FreeOpenArms”. La cap de la missió, Anabel Montes, i el capità, Marc Reig, van reunir a la coberta tota la tripulació per agrair-los l’esforç. “Estic orgullós de tots vosaltres i de la feina que hem fet. Si pogués tornar enrere ho tornaria a fer”, els va dir Reig. “He estat tan enfeinada gestionant tots els incidents que no us he pogut conèixer a fons com a les altres missions”, va comentar Montes. No hi ha missions normals” a l’ Open Arms, però segurament la 43 ha sigut la més particular: van fer dos rescats tan bon punt van arribar a la zona SAR, una patrullera líbia els va amenaçar de mort i es van passar 24 hores navegant sense cap port segur on poder desembarcar els nàufrags.

Malgrat les dificultats, tothom ha estat al lloc que li tocava: els mariners que han resolt l’avaria de “la puri”, la purificadora de l’oli del vell remolcador que es va espatllar en alta mar; els patrons de les llanxes de rescat que van saber aguantar la pressió i les amenaces dels guardacostes libis; els socorristes que van rescatar 218 persones de dues pasteres inflables sanes i salves; l’equip mèdic que va mantenir amb vida la petita Selioum de 3 mesos, deshidratada amb malnutrició severa i una infecció de sarna, fins que la van evacuar a Malta; el cuiner que mantenia alta la moral a còpia de lasanya, i la marinera polivalent, una experta navegant que va reparar una de les llanxes perquè aguantés la llarga jornada de rescats de dijous. I al capdavant de tots, el capità i la cap de la missió, que primer van portar el pes de la responsabilitat i ara el dels càrrecs.

A bord de l’ Open Arms queda ara la marineria, el capità, la cap de la missió i l’equip de l’ARA per documentar el desenllaç del cas.

[…]

Ähnliche Beiträge

Kommentare geschlossen.